dimecres, 22 d’abril del 2020

Pastís de pastor vegà


Comencem amb la primera d'un seguit de receptes veganes que publicaré aquests dies. Si noteu un lleuger canvi de to en l'escriptura és perquè sóc una impostora i he segrestat, temporalment, el blog de la meva mare. No patiu: l'estimada cuinera tornarà en breu (i no, ella no s'ha fet vegana encara). Mentrestant espero descobrir-vos que, contràriament a la creença popular, es poden fer receptes veganes delicioses. I no, no només menjo enciam.

Ingredients

100g soja texturitzada
aigua bullint
2 o 3 patates grans
1 ceba
2 o 3 grans d’all
Verdura al gust: nosaltres hem posat 2 pastanagues, 1/3 de pebrot vermell i 5 mongetes tendres 
Un rajolí de caldo de verdures i un rajolí de vi
2 cullerades de salsa de tomàquet fregit
2 cullerades de salsa de soja
1 culleradeta de farigola
1 culleradeta de romaní
Oli i sal

Preparació

Preparem la soja. Hi ha diverses maneres de procedir: a casa la ofeguem durant 1 minut amb aigua bullint i l’escorrem.
Pelem i tallem les patates i les posem a bullir. Les deixem fins que estiguin fetes, uns 10 o 15 minuts.
Mentrestant tallem les verdures. Posem oli a una paella calenta i les sofregim fins que estiguin ben dauradetes. Llavors afegim la salsa de soja, la de tomàquet, les espècies i la sal. Ho fregim tot un minut o dos més fins que notem l’aroma de les espècies i afegim el raig de caldo i de vi i la soja texturitzada. Barregem. Probablement en un momentet ja tindrem tot el líquid evaporat. Quan sigui així apaguem el foc.
Quan les patates estiguin cuites i escorregudes les xafem fins fer-ne puré.
En una plata posem a sota la capa de soja i verdures i la cobrim amb la capa de patates. Amb la forquilla ratllem la part superior, fent marques de línies paral·leles. 
Posem la plata al forn, precalentat a 200⁰C, durant 20 min.
(Opcionalment si es vol posar formatge per sobre es podt deixar uns últims minuts per gratinar-ho. Si no,  de totes maneres queda torradet, com es veu a la fotografia. Aquest cop no ho vam fer, però es pot gratinar vegan style amb un toc de pa ratllat per sobre.)

Increïblement fàci, oi? Molt resultón, com diria la meva mare. 
A gaudir! La promesa: si serviu això a un sopar amb convidats ningú notarà que no es vegà. El Iago, que és el carnívor per excel·lència de la família, va donar el seu vistiplau. Amb això ja ho dic tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada