divendres, 28 de novembre de 2014

Pizza de pernil i tonyina


Ah la pizza! El clàssic de tots el divendres! Aquesta és la versió de casa meva, que com que són uns clàssics, més o menys bona, no em deixen canviar ni un ingredient. 

Naturalment la massa es pot fer amb la thermomix: tots els ingredients de la massa (aigua, farina, sal, oli mel i llevat) en el got, 30 segons velocitat 6 i després 5 minuts, velocitat espiga. Últimament, però, la faig a mà, mira, un caprici.

Ingredients

135 gr. d'aigua
250 gr. de farina de reposteria
una mica de sal
una culleradeta d'oli
una culleradeta de mel (opcional)
10 gr. de llevat de forner
un polsim de sèmola de blat dur
tomàquet fregit
orenga
mozzarella
pernil ibèric
1 llauna de ventresca de tonyina

Preparació



En un bol prou gran hi posem una mica d'aigua i el llevat i remenem fins que es disolgui. Normalment a les receptes de massa per a pizza veig que hi posen molt més llevat. No fa cap falta: abusar del llevat no és bo, pot ser la causa d'indigestions i inclús de desenvolupar intoleràncies. Amb molt poqueta quantitat n'hi ha més que suficient. Afegim una mica de farina i continuem remenant fins que es faci una crema. 


Afegim la sal i l'oli i continuem remenant.


Afegim opcionalment una culleradeta de mel si volem la nostra pizza amb un punt extra de cruixent. Anem afegint aigua i farina alternativament fins que haguem acabat tota l'aigua. És possible que no haguem de posar tota la farina i ja tinguem una massa prou compacta. En aquest cas no n'afegirem més i reservarem la farina que ens quedi per ajudar-nos més tard a estirar la massa.


Treiem la massa del bol i continuem pastant a sobre del marbre uns quants minuts.


Fem una bola i la deixem sobre el marbre.  Perquè la massa no s'enganxi al marbre hi posarem una mica de farina, o millor encara una mica de sèmola de blat dur, que li donarà un lleuger toc cruixent. (La sèmola de blat dur no és fàcil de trobar, però es pot comprar en botigues gastronòmiques italianes).


Reservem la massa tapada amb un bol de plàstic o amb el mateix bol que hem utilitzat per començar a fer la massa.
Deixarem reposar la massa al menys 45 minuts o una hora, tot i que pot ser més estona. Passat aquest temps veurem que ha doblat el seu volum.

Escalfem el forn a màxima potència.

Posem una mica de farina sobre del marbre perquè la massa no se'ns enganxi i hi posem la nostra bola a sobre. Els puristes diuen que per estirar-la no s'ha d'utilitzar el corró, i deu ser veritat; jo al menys no he vist mai cap pizzaiolo estirant la massa a cops de corró, però tot i que de vegades m'he esmerçat a seguir la tradició, he de confessar que, aprofitant que normalment no tinc testimonis mentre cuino, sovint tiro pel dret, i de moment ningú no s'ha queixat, així que cadascú faci el què li sembli.


Preparem la plata del forn o el motllo que haguem triat embrutant-lo amb una mica d'oli i hi posem la massa estirada al damunt. Repartim tres o quatre cullerades de tomàquet per sobre (al gust de cadascú) i hi espolsem una mica d'orenga. Introduim la plata en el forn, a la part més baixa entre set i nou minuts.


Retirem la plata del forn i cobrim tota la superfície amb la mozzarella. La tornem a posar al forn un minut més.

Retirem del forn i passem la pizza, de la plata o motlle a una reixeta que pot ser la mateixa del forn. Això ho fem perquè la pizza s'airegi i no s'estovi.


Acabarem posant el pernil i la tonyina repartits per tota la pizza. Ja no caldrà tornar-la al forn; la mateixa escalfor de la pizza acabarà escalfant suficientment aquests últims ingredients.


Llesta per anar a taula!




Imprimir
Imprimir la recepta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada