La quarta classe de cuina italiana amb Lucia Patarca ha estat tan profitosa com les anteriors. Aquest cop, entre altres propostes delicioses que aniré afegin a aquest blog ens ha preparat aquest rissotto. Aquest és un plat que jo ja feia sovint i que a casa agrada molt, especialment als meus fills. És clar que si el veus fer a una cuinera italiana sempre descobreixes alguna cosa que no sabies.
Ingredients
320 gr. d'arròs carnaroli o arboreo
un grapat de ceps desidratats
100 gr. de xampinyons
1 ceba
1 gra d'all
1 litre de caldo de verdura o de pollastre
30 gr. de formatge parmesà
70 gr. de mantega
julivert
oli
sal
pebre
Preparació
Posem el caldo a escalfar. Posem els bolets en un bol amb aigua (a tempreratura ambient o una mica tèbia) perque s'hidratin.
Netegem els xampinyons i els tallem en làmines no gaire fines. Els saltegem i hi afegim all i julivert picat. Els reservem.
Piquem la ceba molt fina. En una paella fonda o en una cassola fonem 40 gr. de mantega, afegim la ceba i deixem que es vagi fent a foc molt suau durant una 10 minuts. Afegim els bolets escorreguts, sencers o picats, com ens agradi més. Donem unes voltes i afegim una mica d'aigua d'haver remullat els bolets perquè el rissotto sigui més gustós.
Deixem coure 5 o 6 minuts i afegim l'arròs que sofregirem durant 1 o 2 minuts.
Comencem a afegir el caldo. La primera vegada 2 cullerots seguits. Baixem el foc a mitja potència i anem removent. Anirem afegint més caldo a mesura que l'arròs hagi absorbit l'anterior. És important no posar massa caldo d'una vegada perquè l'arròs quedaria bullit, però tampoc ens podem quedar curts.
La mesura justa seria que el caldo quedés sempre just per sobre de l'arròs.
Quan l'arròs estigui al dente, és a dir cuit però amb la consistència justa perquè el gra quedi sencer retirem del foc (hauran passat uns 15 minuts).
Afegim els xampinyons que teniem reservats, la resta de la mantega i el parmesà. Barregem i hi tirem pebre negre i julivert picat.
S'ha de servir immediatament. Segons la Lucia els comensals han d'esperar el rissotto i no a l'inrevés!
Imprimir la recepta
Es sembla molt al que jo faig, Cristina, o sigui que ha de ser boníssim. Pot ser t'hauries de plantejar tenir el quadre de seguidors de Google al blog, així tothom que s'afegeixi et rebra només hagis penjat la recepta a la red. És la manera de que la gent et conegui i una facilitat per poder deixar els comentaris. Crec que val la pena, ja que tens un blog que pot interessar a molta gent. Petons.
ResponEliminaGràcies Mercè ets molt amable. Prenc nota del teu consell.
ResponElimina