Amanida de patates amb pernil cuit i pebre vermell

Ingredients

Un enciam de fulla de roure

4 patates mitjanes

150 gr. de pernil cuit tallat a mà, pernil canari o lacón

4 ous durs

Cogombre en vinagre dolç (jo el compro a Lidl)

Pebre vermell de la Vera

oli d'oliva

vinagreta (oli+sal+vinagre+mostassa)

Preparació

Rentem les patates i les fem al microones durant aproximadament 10 minuts, fins que, punxades amb un ganivet, notem que estan fetes. Quan estiguin fredes les pelem, les tallem a trossos grans i les posem en un bol. Afegim sal i oli.

Tallem el pernil a trossos mitjans i els afegim al bol de patates.

Deixem el bol a la nevera juntament amb els ous bullits i pelats per tal que es refredin els ingredients.

Rentem be l'enciam i l'escorrem bé d'aigua, si és possible amb l'ajuda d'una centrifugadora.

Deixem l'enciam a la nevera fins a l'hora de muntar l'amanida.

A l'hora de muntar el plat amanim les fulles d'enciam amb una mica de sal i una vinagreta d'oli, vinagre i mostassa. Disposem les fulles en el fons de quatre plats.

Posem al centre de cada plat una quarta part de la barreja de patates i pernil.

Afegim un parell de talls de cogombre en vinagre dolç.

Tallem cada ou en quatre parts i els repartim sobre les patates.

Finalment espolsem el pebre de la Vera i afegim un rajolí d'oli.

Calamarcets ibèrics

Recepte de luxe sense gaire esforç. Una recepta més del cuiner Gonzalo d'Ambrosio: fàcil i resultona

Ingredients (per a 2 persones)

Per al farciment:

6 calamarcets petits

1/2 ceba tendra

1/2 porro

1 gra d'all

1/2 pastanaga

50 gr. de pernil ibèric

1/4 de culleradeta de pebre vermell de la Vera

Per al'acompanyament:

1 gra d'all

1/2 pebrot vermell

1/2 pebrot verd

1/2 ceba tendra

1/2 carbassó

1 tomàquet madur

Farigola o orenga (fresc o sec)

Preparació

Netegem els calamars donant-los la volta per rentar-los per dintre. Els tornem a posar del dret. No cal que els treiem les aletes. Les potes les tallarem a trocets.

Netegem la ceba, el porro, l'all i la pastanaga i tallem totes les verdures en brunoise.

En una paella saltegem la ceba i el porro. Afegim l'all i la pastanaga.

Quan tinguem la verdura fregida afegim una mica de sal, el pebre vermell i el pernil.

Afegim les potes dels calamars, rectifiquem de sal i apaguem el foc. Tapem i deixem que es refredi una mica.

Quan el farciment ja no estigui tant calent farcirem els calamars i els tancarem amb un escuradents. Reservem.

Passem a preparar la verdura per acompanyar.

Tallem en brunoise l'all, el pebrot verd, el pebrot vermell i la ceba i ho daurem en una paella amb oli. Incorporem el carbassó també tallat petit i el tomàquet ratllat. Afegim una mica de sal i una mica de farigola o d'orenga.

Salem els calamarcets i els cuinem en una planxa ben calenta.

Emplatem posant quatre cullerades de verdura en el fons del plat i tres calamarcets a sobre. Espolsem una mica de farigola o d'orenga fresca per sobre.

Imprimir la recepta

Pizza de pernil i tonyina

Ah la pizza! El clàssic de tots el divendres! Aquesta és la versió de casa meva, que com que són uns clàssics, més o menys bona, no em deixen canviar ni un ingredient. 

Naturalment la massa es pot fer amb la thermomix: tots els ingredients de la massa (aigua, farina, sal, oli mel i llevat) en el got, 30 segons velocitat 6 i després 5 minuts, velocitat espiga. Últimament, però, la faig a mà, mira, un caprici.

Ingredients

135 gr. d'aigua

250 gr. de farina de reposteria

una mica de sal

una culleradeta d'oli

una culleradeta de mel (opcional)

10 gr. de llevat de forner
un polsim de sèmola de blat dur

tomàquet fregit

orenga

mozzarella

pernil ibèric

1 llauna de ventresca de tonyina

Preparació

En un bol prou gran hi posem una mica d'aigua i el llevat i remenem fins que es disolgui. Normalment a les receptes de massa per a pizza veig que hi posen molt més llevat. No fa cap falta: abusar del llevat no és bo, pot ser la causa d'indigestions i inclús de desenvolupar intoleràncies. Amb molt poqueta quantitat n'hi ha més que suficient. Afegim una mica de farina i continuem remenant fins que es faci una crema. 

Afegim la sal i l'oli i continuem remenant.

Afegim opcionalment una culleradeta de mel si volem la nostra pizza amb un punt extra de cruixent. Anem afegint aigua i farina alternativament fins que haguem acabat tota l'aigua. És possible que no haguem de posar tota la farina i ja tinguem una massa prou compacta. En aquest cas no n'afegirem més i reservarem la farina que ens quedi per ajudar-nos més tard a estirar la massa.

Treiem la massa del bol i continuem pastant a sobre del marbre uns quants minuts.

Fem una bola i la deixem sobre el marbre.  Perquè la massa no s'enganxi al marbre hi posarem una mica de farina, o millor encara una mica de sèmola de blat dur, que li donarà un lleuger toc cruixent. (La sèmola de blat dur no és fàcil de trobar, però es pot comprar en botigues gastronòmiques italianes).

Reservem la massa tapada amb un bol de plàstic o amb el mateix bol que hem utilitzat per començar a fer la massa.

Deixarem reposar la massa al menys 45 minuts o una hora, tot i que pot ser més estona. Passat aquest temps veurem que ha doblat el seu volum.

Escalfem el forn a màxima potència.

Posem una mica de farina sobre del marbre perquè la massa no se'ns enganxi i hi posem la nostra bola a sobre. Els puristes diuen que per estirar-la no s'ha d'utilitzar el corró, i deu ser veritat; jo al menys no he vist mai cap pizzaiolo estirant la massa a cops de corró, però tot i que de vegades m'he esmerçat a seguir la tradició, he de confessar que, aprofitant que normalment no tinc testimonis mentre cuino, sovint tiro pel dret, i de moment ningú no s'ha queixat, així que cadascú faci el què li sembli.

Preparem la plata del forn o el motllo que haguem triat embrutant-lo amb una mica d'oli i hi posem la massa estirada al damunt. Repartim tres o quatre cullerades de tomàquet per sobre (al gust de cadascú) i hi espolsem una mica d'orenga. Introduim la plata en el forn, a la part més baixa entre set i nou minuts.

Retirem la plata del forn i cobrim tota la superfície amb la mozzarella. La tornem a posar al forn un minut més.

Retirem del forn i passem la pizza, de la plata o motlle a una reixeta que pot ser la mateixa del forn. Això ho fem perquè la pizza s'airegi i no s'estovi.

Acabarem posant el pernil i la tonyina repartits per tota la pizza. Ja no caldrà tornar-la al forn; la mateixa escalfor de la pizza acabarà escalfant suficientment aquests últims ingredients.

Llesta per anar a taula!

Imprimir la recepta

Salmorejo

El salmorejo és una sopa freda típica de Córdoba, a base de tomàquet i pa triturat. Segons sembla, a la recepta original no s'hi posa vinagre, tot i que si ens agrada n'hi podem afegir. A diferència del gazpacho, el salmorejo és una preparació emulsionada, més espessa i consistent.

Ingredients

1 kg. de tomàquets madurs

el mateix volum de pa del dia abans que de tomàquets

2 grans d'all

150 gr. d'oli d'oliva

2 ous durs

100 gr. de pernil

sal

Preparació

Pelem els tomàquets i els alls i els triturem amb la sal, a velocitat 5 durant 30 segons aproximadament.

Afegim el pa i triturem, primer 30 segons a velocitat 5 i després 2 minuts a velocitat 10, fins que tinguem una crema fina.

Amb la màquina a velocitat 5, poc a poc anem afegim l'oli pel bocal, sense treure el cubilet.

Guardem el salmorejo a la nevera fins a l'hora de servir. Com més fred més bona estarà.

Emplatem posant per sobre l'ou dur picat i el pernil.

Imprimir la recepta

Montadito de pernil ibèric ou dur i llagostí

La contribució de l'Oscar al sopar de montaditos va ser un èxit. El pinxo era tan bo com ho suggereix la foto.

Ingredients

4 llesques de pa de baguette

4 talls de pernil ibèric

2 ous durs

4 llagostins cuits

una mica de maonesa

Preparació

Tallem els ous durs en dues meitats  i en tallem una llesqueta a la base per tal que quedin més ben assentats.

A sobre de cada llesca de pa hi posem, en aquest ordre, un tall de pernil, l'ou i un llagostí, i ho punxem tot amb un escuradents.

Hi posem una mica de maonesa i ratllem  els trocets d'ou que ens han sobrat per sobre.

Imprimir la recepta

Truita a la navarra

Ingredients

4 truites

100 gr. de pernil del país o ibèric

farina

sal

pebre

oli

Preparació

Hem de demanar al peixater que ens tregui l'espina de les truites. La meva esperiència és que mai les acaben de treure del tot i fràncament a l'hora de menjar-les, si hi queden espines, per poques que siguin, el plat queda malmès perquè no te'l pot menjar a gust.

O sigui que no queda més remei que agafar unes pinces i anar estirant, una per una totes les espines que queden i que, val a dir, acostumen a ser moltes. Si no estem disposats a fer aquesta feina més val que triem de fer un altre plat, perquè posar-se a la boca un troç de peix que pot estar ple d'espines, en la meva opinió, no té res d'agradable.

Un cop tinguem el peix net el salpebrem una mica per dintre (no hi posarem gaire sal, ja que hi posarem el pernil) i hi posem una mica de pernil, com si fos un llibret. Pot ser un pernil de país bo, no cal que sigui un gran pernil ibèric ja que el passarem per la paellla.

Salpebrem les truites per fora i les enfarinem.

Les fregim en una paella amb oli per les dues bandes.

Emplatem i servim immediatament.

Imprimir la recepta

Crepes de pernil i formatge

Ingredients

- 2 ous

- 125 gr. de farina

- 250 ml. de llet

- 50 gr. de mantega

- unes gotetes d'oli per a la paella
- pernil
- formatge gorgonzola

Preparació

Amb la batedora elèctrica batem els ous, la farina, la llet i la mantega que haurem fos en el microones. Reservem al menys una hora a la nevera.

A l'hora de fer les crepes posem una paella al foc amb unes gotetes d'oli. Amb l'ajuda d'un paper de cuina escampem l'oli per tota la paella i quan sigui ben calenta hi aboquem un cullerot de la barreja que hem preparat i de seguida l'escampem per tota la superfície. Ha de quedar una capa molt fina.

Quan estigui cuallada i es comenci a aixecar per les vores li donarem la volta. Aquesta operació requereix una mica de pràctica, però de seguida veureu que no és molt complicada.












Abans de treure-les de la paella hi posarem per sobre el que vulguem de farcit, per exemple una mica de formatge i de pernil, o una mica de gorgonzola, i les plegarem.

Anem fent el mateix fins que acabem la massa. Amb aquestes quantitats ens sortiran unes 7 o 8 crepes.

Es poden menjar farcides de pernil, formatge, gambes amb una mica de beixamel, o d'allò que ens vingui de gust.

Imprimir l'article

Calamars a la planxa farcits de ceba i pernil

Ingredients

6 calamars

3 cebes

100 gr. de pernil ibèric

sal

oli

all i julivert

Preparació

Netegem els calamars, tallem les potes a trocets i reservem. 

Piquem la ceba, hi posem una mica de sal i la posem a fregir en una paella fonda amb oli. Al cap de cinc minuts  afegim les potes dels calamars. Sofregim fins que estigui al punt, apaguem el foc.

Afegim els pernil tallat a trocets i ho deixem refredar una mica.

Amb l'ajuda d'una cullera o una mànega omplim els calamars. Els tanquem amb un escuradents.

Els fem a la planxa amb una miqueta d'oli.

Afegim una mica d'all i julivert tallat petit i una miqueta més d'oli.

Els servim immediatament.

Imprimir la recepta

Croquetes de patata amb sorpresa

Ingredients

Puré de patates

Formatge, pernil, xorisso...

1ou

Pa ratllat

Preparació

En un bol barregem el puré de patates amb el rovell de l'ou.

Agafem porcions de puré i fem boletes. Dintre de cada bola hi posarem el que volguem de "sorpresa": un trocet de formatge gorgonzola, una mica de xorisso o sobrassada...

Arrebossem cada boleta amb la clara d'ou batuda i el pa ratllat i les fregim en una paella amb oli.

Imprimir l'article

Rotllets de pollastre farcits de pernil i formatge

 Ingredients

- 2 o 3 pits de pollastre tallats a filets

- 100 gr. de pernil del país

- 100 gr. de formatge tallat

- 1 ceba
- 2 o 3 tomàquets ratllats
- sal i pebre

- oli d’oliva

Preparació

Posem els filets de pollastre sobre una taula i a sobre de cada filet un tall de pernil i un tall de formatge. Hem de procurar que ni el pernil ni el formatge sobresurti del pollastre. 

Els enrotllem i els tanquem amb un escuradents.

Hi posem sal i pebre.

Posem oli en una cassola i fregim els rotllets. Han d'estar una mica daurats però no cal que siguin cuits del tot perquè s'acabaran de fer amb la salsa.

Quan els rotllets comencin a ser rossos hi tirem la ceba tallada petita i quan aquesta comenci a fer-se rossa hi aboquem el tomàquet ratllat. Deixem que es faci el tomàquet i rectifiquem de sal si és necessari. 

Si veiem que els rotllets encara són crus podem afegir una miqueta d'aigua (millor que sigui calenta) i deixem que cogui tot fins que aquesta aigua s'evapori  i torni a quedar la salsa de tomaquet fregit.

Imprimir l'article