Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plats únics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plats únics. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de maig del 2020

Katsu curri amb tofu arrebossat vegà



La meva família ja ho sap: el dia que em toca cuinar a mi cau sí o sí un plat oriental. Aquesta setmana vaig decantar-me per una recepta de curri japonesa. Crec que va ser una bona elecció!

Ingredients

250-300g d'arròs 
2 cullerades de vinagre d'arròs
1 culleradeta de sucre
Ceba tendra o llavors de sèsam per adornar

Pel curri
2 patates grans
2 pastanagues
Un tros de carbassó
1 porro
1 ceba
2 dents d'all
1 safata de bolets
4 cullerades de farina
Un tros petit de gingebre fresc
750ml de caldo de verdures
Oli
Sal
Curri
Canyella
Pebre de caiena

Pel tofu
200g de tofu ferm
Farina
Substitut de l'ou (Vegg i aigua o farina de cigró i aigua o llavors de xia/lli moltes i aigua)
Farina de galeta o panko


Preparació

Netegem l'arròs i el bullim de la manera que preferim. Com sempre, a casa hem fet servir la nostra arrossera oriental. Quan estigui llest el deixem refredar uns minuts, li afegim el vinagre d'arròs i el sucre i ho barregem.

En una paella afegim 4 cullerades d'oli i 4 cullerades de farina per fer el roux. Barregem i ho deixem fer-se uns minuts fins que estigui dauradet. Ho retirem i netegem la paella.
Procedim a tallar les verdures. A la mateixa paella tirem la ceba, l'all, les pastanagues, el porro i el carbassó (o les verdures que haguem escollit). Ho deixem cuinant-se uns 5-8 minuts a foc viu, fins que estigui prou cuit. Llavors hi afegim els bolets i les espècies, i ho remenem durant 1 minut fins que deixin anar la olor i el sabor. Respecte les espècies, poseu les quantitats a ull i al vostre gust, però tingueu cura de cuanta caiena poseu, que pica molt.
Llavors ja podem tirar el caldo de verdures i les patates, i quan faci xup-xup ho deixem a foc baix durant uns 8-10 minuts. 

Aprofitem ara per preparar el tofu, que tallem en tires fines. Preparem un bol amb farina, un bol amb la mescla "d'ou" i un bol amb la farina de galeta o panko. Prenem un tros de tofu, l'enfarinem, llavors el passem per "l'ou" i l'acabem recobrint bé de farina de galeta. Repetim el procés per tots els filets. 

Afegim el roux que hem fet al principi al curri, i remenem bé. Deixem el foc baix. La salsa hauria d'anar espessint-se. Ho deixem coent-se fins que tingui la consistència que desitgem. Tingueu en compte que si espereu molta estona les patates es desfan molt, com em va passar a mi. Potser és convenient tirar-les una mica més tard que el caldo. 

En aquests minuts finals fregim el tofu. En una paella amb prou oli, i a foc mig, passem el tofu per les dues bandes fins que estigui torradet. El retirem en un plat amb paper de cuina per desfer-nos de l'excés d'oli.

Ja està tot llest per emplatar! A una banda del plat servim l'arròs i a l'altra el curri, i ho acabem amb el tofu per sobre i la guarnició que més ens agradi. Mireu que fotogènic que és, el platet!


Recomano molt fer-lo un toc picant. L'original japonès ho és. Es pot substituïr el tofu per moniato arrebossat, també, si es prefereix.
Sembla una recepta molt elaborada, ara que he rellegit tot el procediment, perquè s'han de fer unes quantes coses alhora, però us asseguro que no és cert. No sé quan vaig trigar, però menys d'una hora segur.
I val molt la pena!

dijous, 7 de maig del 2020

Stroganoff de tofu i xampinyons vegà



Primera recepta feta pel papa escrita a aquest blog (almenys penjada per mi). Una meravella vegana.
Aquest plat està deliciós. Moltíssim. Crec que li ho vaig repetir massa cops al llarg de tot el dinar. 

Ingredients

320g de pasta (nosaltres vam utilitzar fusili)
3/4 tassa d'anacards (en remull almenys 2h)
1 tassa i 1/2 de caldo de verdures

Pel tofu
400g de tofu ferm
Oli
Sal

Per la salsa
1 ceba
4 dents d'all
250g de xampinyons
1/2 tassa de vi blanc
2 cullerades de tomàquet triturat
Oli
Sal
Farigola
Pebre negre

Preparació

Amb aquestes quantitats van sortir quatre plats grans. Fins i tot hi havia una mica massa de tofu. A mi m'encanta, així que jo estava ben contenta, però probablement amb 300g n'hi ha prou.

Abans de començar a cuinar cal haver tingut en remull els anacards almenys 2h.
Bullim la pasta seguint les instruccions del fabricant. Quan estigui llesta l'escorrem i la reservem.
Mentrestant escorrem els anacards i els posem a una batedora amb el caldo de verdures, fins tenir una salsa fina, una mica granulada. Pot trigar entre 1 i 5 minuts, depenent de la potència de la màquina.
En una paella gran saltegem el tofu, tallat en tires fines, amb una mica d'oli i sal fins que estigui daurat. El retirem, procurant que no es refredi massa.
A la mateixa paella sofregim la ceba amb una mica d'oli durant 5 minuts, fins que estigui translúcida. Hi afegim llavors l'all, que saltegem durant 30 segons. Incorporem els xampinyons i la farigola, que deixem fer-se durant 5 minuts més. Llavors hi afegim el vi, el tomàquet, un toc més de sal i el pebre, pujant el foc. Deixem reduïr el vi fins que s'hagi consumit més o menys la meitat del seu volum, al voltant d'uns 5 minuts. Procedim a tornar a deixar la paella a foc mig.
Per últim tirem la salsa d'anacards, barregem i ho deixem espessir uns 5 minuts. Aprofitar per retocar el toc de sal o les espècies, si cal. Acabem afegint el tofu i remenant-ho tot per cobrir-lo amb la salsa, procurant que no es trenqui. 

Ho podem presentar per separat, com nosaltres, de manera que cadascú se serveixi la salsa amb el tofu sobre la pasta. Una mica de julivert picat per sobre li dóna un color verd ben bonic.
Excepte el meu pare, la resta ho vam completar amb un toc de sal picant. En la meva opinió va ser una idea excel·lent. 


Sento repetir-me però em sento obligada a recalcar que aquest plat és espectacular. Definitivament un dinar per fer per convidats que no porta excessiva feina. Per llepar-se els dits!

dimecres, 22 d’abril del 2020

Pastís de pastor vegà


Comencem amb la primera d'un seguit de receptes veganes que publicaré aquests dies. Si noteu un lleuger canvi de to en l'escriptura és perquè sóc una impostora i he segrestat, temporalment, el blog de la meva mare. No patiu: l'estimada cuinera tornarà en breu (i no, ella no s'ha fet vegana encara). Mentrestant espero descobrir-vos que, contràriament a la creença popular, es poden fer receptes veganes delicioses. I no, no només menjo enciam.

Ingredients

100g soja texturitzada
aigua bullint
2 o 3 patates grans
1 ceba
2 o 3 grans d’all
Verdura al gust: nosaltres hem posat 2 pastanagues, 1/3 de pebrot vermell i 5 mongetes tendres 
Un rajolí de caldo de verdures i un rajolí de vi
2 cullerades de salsa de tomàquet fregit
2 cullerades de salsa de soja
1 culleradeta de farigola
1 culleradeta de romaní
Oli i sal

Preparació

Preparem la soja. Hi ha diverses maneres de procedir: a casa la ofeguem durant 1 minut amb aigua bullint i l’escorrem.
Pelem i tallem les patates i les posem a bullir. Les deixem fins que estiguin fetes, uns 10 o 15 minuts.
Mentrestant tallem les verdures. Posem oli a una paella calenta i les sofregim fins que estiguin ben dauradetes. Llavors afegim la salsa de soja, la de tomàquet, les espècies i la sal. Ho fregim tot un minut o dos més fins que notem l’aroma de les espècies i afegim el raig de caldo i de vi i la soja texturitzada. Barregem. Probablement en un momentet ja tindrem tot el líquid evaporat. Quan sigui així apaguem el foc.
Quan les patates estiguin cuites i escorregudes les xafem fins fer-ne puré.
En una plata posem a sota la capa de soja i verdures i la cobrim amb la capa de patates. Amb la forquilla ratllem la part superior, fent marques de línies paral·leles. 
Posem la plata al forn, precalentat a 200⁰C, durant 20 min.
(Opcionalment si es vol posar formatge per sobre es podt deixar uns últims minuts per gratinar-ho. Si no,  de totes maneres queda torradet, com es veu a la fotografia. Aquest cop no ho vam fer, però es pot gratinar vegan style amb un toc de pa ratllat per sobre.)

Increïblement fàci, oi? Molt resultón, com diria la meva mare. 
A gaudir! La promesa: si serviu això a un sopar amb convidats ningú notarà que no es vegà. El Iago, que és el carnívor per excel·lència de la família, va donar el seu vistiplau. Amb això ja ho dic tot.

dissabte, 3 de març del 2018

Cigrons amb bledes i bacallà



Ingredients

500 gr. de cigrons cuits
1 ceba
1 porro
2 tomàquets mitjans
400 gr. de bledes
1/2 l. de caldo de pollastre (o verdures...)
4 talls de bacallà
Oli
2 ous

Preparació

Bullim els ous i els reservem.

El bacallà l'haurem tingut prèviament en remull i estarà dessalat i l'haurem eixugat amb un drap net o amb paper de cuina.



En una cassola fonda hi posarem oli abundant, de manera que pugui cobrir totalment el bacallà, i el posarem a escalfar. Quan sigui moderadament calent, és a dir, no excessivament calent, hi posarem el bacallà i taparem la cassola. El bacallà ha de despendre petites bombolles, però no ha de fregir amb violència. La idea es que es vagi confitant poc a poc. El deixarem uns 20 minuts, el treurem i reservarem.



En una cassola amb oli sofregim la ceba, el porro i els tomàquets, tot tallat ben petit. Al cap de 15 minuts la verdura s'haurà estovat una mica, 




llavors afegirem les bledes que tindrem netes i tallades a trocets mitjans. Remenem i deixem sofregir cinc minuts més. Afegim el caldo i deixem que bulli deu minuts. 




Afegim els cigrons, remenem i ho deixem coure cinc minuts més, que seran suficients perquè els cigrons ja són cuits.

En aquest moment podem afegir els trossos de bacallà a la cassola i deixar-ho un parell de minuts, o bé podem emplatar els cigrons amb les bledes i posar un tall de bacallà a sobre de cada plat.

Ratllem els ous durs i els espolsem per sobre.


dilluns, 12 de febrer del 2018

Cigrons amb espinacs i bacallà



Ingredients

500 gr. de cigrons cuits (jo els he posat de llauna)
Un manat d'espinacs
500 gr. de bacallà sec
1 ceba
1 pebrot verd
3 cullerades de tomàquet fregit
Caldo de pollastre

Preparació

Tres dies abans posem el bacallà en remull en un atuell prou gran i el deixarem a la nevera. El dia que cuinem el plat el traurem de la nevera i canviarem l'aigua tres vegades. Provarem el bacallà per tal de comprovar-ne el punt de sal. El deixem escórrer i l'acabem d'eixugar amb l'ajuda de paper de cuina.

En una cassola fonda amb una mica d'oli sofregim la ceba en juliana i el pebrot tallat petit. Quan les verdures s'hagin estovat una mica hi afegim tres cullerades de tomàquet fregit (o bé dos tomàquets ratllats, en aquest cas el deixarem més estona, fins que estigui ben sofregit) i ho barregem.

Afegim els cigrons cuits (si són de pot, escorreguts del seu suc i esbandits). Hi aboquem el caldo de pollastre fins a cobrir el conjunt i portem a ebullició.

Afegim els espinacs, tapem la cassola i deixem que bulli cinc minuts més.


Mentrestant fregirem el bacallà. Per això l'acabarem d'eixugar bé i l'enfarinarem. El fregim en una paella amb oli. No cal fregir-lo gaire ja que el bacallà, de fet, ja és cuit per efecte de la sal. Solament caldrà donar-li un cop de calor per tal d'enrossir-lo una mica fins que veiem que es comencen a separar les làmines. El reservem a sobre d'un paper de cuina per eliminar l'excés d'oli.


Afegim el bacallà a la cassola i deixem que bulli cinc minuts més. Ja ho podem servir, o millor, ho guardem ben tapat fins l'endemà, que serà encara més bó!


divendres, 8 d’abril del 2016

Sopa d'arròs amb rap


Un plat molt senzill i suau que val com a plat únic per a un sopar. Un dels preferits del meu fill.

Ingredients

600 gr. de filet de rap a rodanxes (ho podem fer també amb qualsevol altre peix blanc)
1 patata grossa
1 ceba
2 grans d'all
2 tomàquets ratllats
200 gr. d'arròs
1 1/2 l. de caldo de peix 
oli
sal
julivert

Preparació

Netegem i tallem en juliana la ceba, pelem els alls i els tallem en brunoise. Posem oli en una casssola prou fonda i ho sofregim.

Afegim els tomàquets ratllats i sofregim. Afegim l'arròs i deixem que fregeixi un parell de minuts.

Afegim el rap i donem un parell de voltes. Rectifiquem de sal.

Afegim el caldo de peix i fem bullir aproximadament 15 minuts, fins que l'arròs sigui cuit. Cinc minuts abans d'acabar rectifiquem de sal.

Emplatem i espolsem una mica de julivert per sobre.



Imprimir
Imprimir la recepta

dimarts, 22 de març del 2016

Potaje de bacallà


Una altra recepta de Gonzalo d'Ambrosio. Un plat de cullera molt, molt, molt simplificat.

Ingredients

600 gr. de cigrons cuits
400 gr. de bacallà esqueixat
400 gr. d'espinacs
1 ceba
1 porro
1 pastanaga
2 grans d'all
1 cullerada de pebre vermell
1 l. de caldo de peix
1 fulla de llorer
sal
oli
2 ous durs

Preparació

Prèviament haurem tingut el bacallà tres dies a la nevera amb aigua, i el tercer dia li haurem canviat l'aigua tres vegades.

Tallem els alls, la ceba, la pastanaga i el porro a tallets petits i els sofregim en una cassola amb oli i la fulla de llorer.

Afegim el pebre vermell, deixem un minut i afegim el caldo de peix. Quan el caldo comenci a bullir afegim el bacallà i els cigrons. Deixem bullir uns minuts i afegim els espinacs. Deixem cinc minuts més i ja ho tenim llest.

A l'hora d'emplatar posem mig ou dur en cada plat.





Imprimir
Imprimir la recepta

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Bacallà amb cigrons i espinacs


Ingredients

750 gr. de lloms de bacallà sec
750 gr. de cigrons cuits
2 cebes mitjanes
2 grans d'all
4 cullerades de tomàquet fregit
3 culleradetes de salsa romesco o de calçots
unes quantes fulles d'espinacs
4 ous durs
sal
oli

Preparació

Dessalem el bacallà (per fer-ho necessitarem tres dies de temps), l'escorrem i l'eixuguem bé. L'enfarinem i fregim per tandes. Reservem.

Pelem les cebes i les tallem en juliana. Pelem els alls i els tallem a trocets ben petits.

En el mateix oli on hem fregit el bacallà, si ha quedat prou net, posem a fregir la ceba que haurem salat una mica. Quan la ceba comenci a quedar transparent afegim els alls i continuem fregint uns minuts més.

Afegim el tomàquet fregit i la salsa romesco, barregem i deixem un parell de minuts.

Afegim els cigrons i un parell de gots d'aigua. Deixem que arrenqui el bull i afegim els espinacs. Tapem la cassola i fins que veiem que els espinacs s'han "afluixat" una mica. Deixem que faci xup-xup deu minuts i afegim el bacallà (també el suc que hagi quedat en el plat on l'hem reservat) i els ous tallats per la meitat. Deixem cinc minuts més i apaguem el foc.




Imprimir
Imprimir la recepta

dimarts, 15 de setembre del 2015

Marmitako



Ingredients

800 gr. de patates
500 gr. de bonítol
1 ceba grossa
2 grans d'all
1 pebrot verd
2 tomàquets
1 litre de caldo de peix
Oli
Sal

Preparació



Tallem ben petita la ceba i el pebrot verd, els salem lleugerament ii els posem a fregir a foc baix en una cassola prou fonda. Els tindrem aproximadament 10 minuts i hi afegim l'all també tallat ben petit.


Atallem els tomàques a trocets i els afegim a la cassola. Afegim sal.


Pelem les patates i les tallem a trossos, esqueixant-les una mica a fi de que es desfacin lleugerament i facin la salseta una mica més espessa. Donem unes voltes al conjunt per barrejar-ho bé.


Afegim el caldo de peix calent, que haurà de cobrir les patates.

Rectifiquem de sal i deixem que bulli 20 minuts, fins que les patates estign cuites.

Mentres les patates bullen, preparem el bonítol, netejant-lo d'espines i pell. el tallem a tacos, el salpebrem i l'afegim a la cassola quan les patates estiguin cuites.

Deixem que faci xup-xup 3 minuts, apaguem el foc i servim.




Imprimir
Imprimir la recepta

diumenge, 7 de desembre del 2014

Sípia amb patates




Ingredients

2 sípies mitjanes
1 ceba
2 grans d'all
2 tomàquets ratllats
3 patates mitjanes
3 carxofes o un grapat de pesols (opcional)
sal
oli

Preparació

Netegem les sípies i les tallem a quadrats. Pelem les patates i les tallem també en trossos mitjans. Pelem la ceba i la tallem a tallets petits. Els tomàquets els ratllarem.


Salem la sípia i la fregim en una cassola amb una mica d'oli. Veurem que primer deixarà anar força aigua. Haurem de deixar que es consumeixi tota aquesta aigua i que s'enrosseixi una mica.


Afegim la ceba, barregem i deixem que es faci aproximadament 10 minuts.


Llavors afegirem l'all tallat petit i deixarem que el conjunt sofregeixi un parell de minuts més.


Afegim el tomàquet i una mica de sal, barregem i deixem coure a foc baix fins que veiem que el tomàquet està ben fregit.

Quan el tomàquet estigui a punt afegirem les patates, els donarem unes voltes per barrejar tot el conjunt, i abocarem aigua calenta fins a cobrir el conjunt. Afegim una mica de sal, tenint en compte que gran part d'aquesta aigua s'evaporarà, per la qual cosa, de moment haurà d'estar un pel soso; ja acabarem d'afinar al final si fa falta. Deixem coure aproximadament 15 minuts, o fins que veiem que les patates estan cuites.

Si volem afegir-hi carxofes, les haurem de netejar, tallar i bullir en un pot amb aigua i sal. Les escorrem i les afegim a la cassola cinc minuts abans d'apagar el foc.

Si volem podem posar-hi uns quants pèsols. Si són frescos els afegirem a la cassola 10 minuts abans d'apagar el foc; si són congelats n'hi haurà prou si els afegim 5 minuts abans.








Imprimir
Imprimir la recepta

divendres, 28 de novembre del 2014

Pizza de pernil i tonyina


Ah la pizza! El clàssic de tots el divendres! Aquesta és la versió de casa meva, que com que són uns clàssics, més o menys bona, no em deixen canviar ni un ingredient. 

Naturalment la massa es pot fer amb la thermomix: tots els ingredients de la massa (aigua, farina, sal, oli mel i llevat) en el got, 30 segons velocitat 6 i després 5 minuts, velocitat espiga. Últimament, però, la faig a mà, mira, un caprici.

Ingredients

135 gr. d'aigua
250 gr. de farina de reposteria
una mica de sal
una culleradeta d'oli
una culleradeta de mel (opcional)
10 gr. de llevat de forner
un polsim de sèmola de blat dur
tomàquet fregit
orenga
mozzarella
pernil ibèric
1 llauna de ventresca de tonyina

Preparació



En un bol prou gran hi posem una mica d'aigua i el llevat i remenem fins que es disolgui. Normalment a les receptes de massa per a pizza veig que hi posen molt més llevat. No fa cap falta: abusar del llevat no és bo, pot ser la causa d'indigestions i inclús de desenvolupar intoleràncies. Amb molt poqueta quantitat n'hi ha més que suficient. Afegim una mica de farina i continuem remenant fins que es faci una crema. 


Afegim la sal i l'oli i continuem remenant.


Afegim opcionalment una culleradeta de mel si volem la nostra pizza amb un punt extra de cruixent. Anem afegint aigua i farina alternativament fins que haguem acabat tota l'aigua. És possible que no haguem de posar tota la farina i ja tinguem una massa prou compacta. En aquest cas no n'afegirem més i reservarem la farina que ens quedi per ajudar-nos més tard a estirar la massa.


Treiem la massa del bol i continuem pastant a sobre del marbre uns quants minuts.


Fem una bola i la deixem sobre el marbre.  Perquè la massa no s'enganxi al marbre hi posarem una mica de farina, o millor encara una mica de sèmola de blat dur, que li donarà un lleuger toc cruixent. (La sèmola de blat dur no és fàcil de trobar, però es pot comprar en botigues gastronòmiques italianes).


Reservem la massa tapada amb un bol de plàstic o amb el mateix bol que hem utilitzat per començar a fer la massa.
Deixarem reposar la massa al menys 45 minuts o una hora, tot i que pot ser més estona. Passat aquest temps veurem que ha doblat el seu volum.

Escalfem el forn a màxima potència.

Posem una mica de farina sobre del marbre perquè la massa no se'ns enganxi i hi posem la nostra bola a sobre. Els puristes diuen que per estirar-la no s'ha d'utilitzar el corró, i deu ser veritat; jo al menys no he vist mai cap pizzaiolo estirant la massa a cops de corró, però tot i que de vegades m'he esmerçat a seguir la tradició, he de confessar que, aprofitant que normalment no tinc testimonis mentre cuino, sovint tiro pel dret, i de moment ningú no s'ha queixat, així que cadascú faci el què li sembli.


Preparem la plata del forn o el motllo que haguem triat embrutant-lo amb una mica d'oli i hi posem la massa estirada al damunt. Repartim tres o quatre cullerades de tomàquet per sobre (al gust de cadascú) i hi espolsem una mica d'orenga. Introduim la plata en el forn, a la part més baixa entre set i nou minuts.


Retirem la plata del forn i cobrim tota la superfície amb la mozzarella. La tornem a posar al forn un minut més.

Retirem del forn i passem la pizza, de la plata o motlle a una reixeta que pot ser la mateixa del forn. Això ho fem perquè la pizza s'airegi i no s'estovi.


Acabarem posant el pernil i la tonyina repartits per tota la pizza. Ja no caldrà tornar-la al forn; la mateixa escalfor de la pizza acabarà escalfant suficientment aquests últims ingredients.


Llesta per anar a taula!




Imprimir
Imprimir la recepta