Bowl de quinoa, hummus i albergínia vegà

Aquest plat és ridículament senzill, però el fet que sigui tan variat el fa molt suculent i molt pràctic per tenir sobres a la nevera de cada una de les seves parts. Pot ser interessant i aprofitant fer més hummus o més amanida de quinoa i guardar-ho per un altre àpat.

Ingredients

 Per l'amanida de quinoa

200g de quinoa

Un pot de tomàquets secs

Alfàbrega

Olives negres

Oli

Sal

 

Per l'hummus de pebrot vermell

250 gr. de cigrons cuits

1/2 pebrot vermell

1 cullerada sopera de tahini

1 gra d'all

 el suc de 1/2 llimona

oli d'oliva

sal

1/2 culleradeta de comí

1/2 culleradeta de pebre vermell

uns quants pinyons

 

Albergínies al forn

2 albergínies

Xarop d'atzavara

Salsa de soja

Vinagre d'arròs 

Miso

Oli

Sal 

Amanida al gust per acompanyar

Preparació

Fem tots els components del plat per separat. Amb aquestes quantitats surten quatre plats, com sempre. Pels que no vulguin albergínia, amb carbassó també queda bé. 

Per l'amanida de quinoa, bullim aquesta després de passar-la per aigua, per treure'n el regust amarg. Normalment triga al voltant dels 15 minuts, fins que els grans s'hagin obert. Mentrestant tallem els tomàquets secs, les olives negres i l'alfàbrega. Llavors ho posem tot en un bol, ho amanim amb oli i sal i ho deixem a la nevera. Val la pena que estigui fresqueta.

 

Per l'hummus primer posem el pebrot vermell al forn, a gratinar, fins que estigui cuit i torrat. Amb el nostre forn no calen més de 5 minuts. Llavors fem l'hummus de la manera usual (podeu mirar aquesta recepta del blog), afegint el pebrot vermell a la batedora. 

 

Per l'albergínia al forn fem el mateix que aquí: la posem a gratinar i al treure-la la banyem en la salsa de soja, xarop d'atzavara, mirim i miso.  

 

Fem l'amanida per acompanyar, si volem, i ho servim tot en un plat combinat. Fresquet, gustós, amb un toc exòtic: definitivament deliciós! 

Magdalenes de fruites del bosc veganes

 

Ho reconec: tinc una debilitat per la xocolata. Si em portes a un restaurant o una pastisseria, segurament escolliré un dolç que en porti. Però, per no dur-ne, aquestes magdalenes em van enamorar. Podria escollir-les, algun dia, per sobre d'algun dolç de cacau. I això és dir molt.

Ingredients

130g de farina

1 culleradeta generosa de llevat

Un polsim de sal

60g de sucre morè

Mig got de llet vegetal

40g d'oli suau

1/2 culleradeta d'extrcte de vainilla

1 got de fruits del bosc congelats

 

Preparació

Precalentem el forn a 180ºC.

Afegim la farina tamissada, el llevat i la sal a un bol. En un altre bol barregem els ingredients humits: la llet,  el sucre, l'oli i la vainilla, fins que els grans més grans del sucre estiguin més desfets. Aprofito per comentar que a mi no m'agraden les coses molt dolces; potser per alguns de vosaltres pujar la quantitat de sucre a 70 o 80g és bona idea.

Aboquem la barreja humida a la seca, i ho remenem una mica, però no massa. Si barregem massa la farina les magdalenes queden menys esponjoses.

Afegim ara les fruites del bosc, i les incorporem a la massa.

Posem una mica de massa en petits motlles de magdalenes, més o menys fins la meitat. Anem amb compte, si cal, d'untar-los d'algun tipus d'oli vegetal perquè no s'enganxin. 

Amb aquestes quantitats ens en van sortir nou, a nosaltres. Si es vol es pot afegir una mica de sucre a sobre de tot per tenir un toc cruixent extra, o algunes fruites del bosc estratègiques a nivell estètic.

Introduïm les magdalenes al forn durant 30 minuts. Quan estiguin llestes, i vegem que estan fetes amb un escuradents o ganivet, les traiem del forn i deixem refredar fins a temperatura ambient.

 

 

 

Si voleu fer alguna variació i canviar la fruita per xocolata, o afegir-hi nous, segur que també queda bo. Nosaltres no ho hem provat, ens encanten així!

Estofat de llenties i bolets vegà

Un altre plat molt senzill però molt resultón i una idea ben recomfortant per sopar.

Ingredients

Per l'estofat:

1 safata de bolets

100-150g de llenties (millor si han estat submergides en aigua la nit anterior)

1 ceba

1 cullerada de salsa de soja

2 gots de caldo de verdures

Oli

Sal

Pebre

Farigola

Per servir:

3 patates grans pel puré

Una capçada de bròcoli

Preparació

Tallem la ceba i la sofregim uns minuts en una paella. Hi afegim els bolets i la salsa de soja, i ho fregim a foc mig durant uns 5 minuts o fins que els veiem ben dauradets.

Salpebrem i hi posem la farigola, les llenties i el caldo. Esperem fins que la mescla bulli i ho deixem fent xup-xup, a foc baix, durant 20 minuts, barrejant de tant en tant. 

Mentrestant bullim les patates, les escorrem i les aixafem per fer-ne puré i fem el bròcoli al vapor.

Podem afegir més caldo a l'estofat si ens queda sec, o si el volem una mica més líquid. Nosaltres vam preferir que no fos com una sopa. Es pot afegir també una mica del puré de patates a l'estofat si es vol una consistència més melosa.

Servim una mica d'estofat acompanyat del bròcoli i del puré de patates, amb un rajolí d'oli d'oliva per sobre. 

Hamburgueses de tofu veganes

A vegades em ve de gust fer un àpat d'aquests típics orientals, en què hi ha molts platets diferents. Una bona idea de part principal és fer aquestes hamburgueses de tofu (que no tenen cap semblança amb una hamburguesa normal, evidentment, però tenen una textura ferma), i acompanyar-les amb altres delícies asiàtiques. Us donarem idees de tot en aquesta entrada.
A buscar els palillos!

Ingredients

Per les hamburgueses:

400g de tofu ferm

20g de farina de galeta o panko

Mitja ceba tendra o cebeta japonesa

1 cullerada de maizena

Sal

Oli de sèsam per la paella, si es vol ser tradicional

Per servir (a la fotografia):

Espinacs a l'estil coreà

Mix de verdures al wok amb salsa de soja

Sopa de miso

Bol d'arròs asiàtic

Preparació

Traiem tanta aigua del tofu com poguem. Tallem la cebeta. En un bol esmicolem el tofu i afegim tota la resta d'ingredients. Amb les mans barregem fins a formar una pasta consistent.

(Opcionalment es pot fer un ou vegà amb aigua i llavors de lli o chia triturades i afegir-lo, però sense això surten fermes igualment.)

Agafem una mica de massa i fem la forma d'una hamburguesa. A nosaltres ens en van sortir 8 de petites.

Les passem per la paella amb una mica d'oli fins que estiguin dauradetes pels dos costats. No us preocupeu pel temps de cocció: tots els ingredients es poden menjar crus.

El nostre dinar va consistir, com veieu, en aquestes hamburgueses servides amb espinacs a l'estil coreà (amb oli de sèsam, all i llavors de sèsam), verdures al wok amb salsa de soja (moniato, carbassó, pastanaga i tomàquets cherry), sopa de miso (caldo de verdures, alga wakame i una mica de miso) i arròs (fet amb una mica de vinagre d'arròs i sucre). 

El tofu és per definició soso, i agafa el gust d'allò amb què es cuina. Les hamburgueses, al nostre entendre, s'han de menjar amb alguna salsa. La idea més fàcil és utilitzar salsa de soja, però recomanem fer salsa de bibimbap (amb gochujang) que és picant i dolceta i combina molt bé amb aquest plat. Podeu veure'n els ingredients aquí. 

Només ens van faltar els kimonos!

Fabada asturiana

Una altra recepta del llibre del programa Plat Combinat. Aquesta és una recepta molt clàssica cedida al programa pel restaurant Furaku de Barcelona. El plat no té cap dificultat, excepte, és clar, utiitzar bons ingredients, seguir unes instruccions molt bàsiques i algun truc que el mestre de cuina ens ha revelat.

La recepta del llibre ve amb el doble de quantitats que he posat jo, i francament us recomano que la feu com en l'original, perquè nosaltres hem fet curt!

Ingredients

250 gr. de mongetes seques (haurien de ser faves asturianes, però jo he posat mongetes del ganxet, boníssimes)

1 xorisso asturià

1 morcilla asturiana

1 troç de cansalada

1 troç de lacón

safrà

Preparació

La nit abans haurem posat les mongetes (o faves), el lacon, i si cal la cansalada en remull, per separat.

En una cassola prou fonda posem les mongetes escorregudes de l'aigua del remull, les cobrim amb aigua i posem l'olla al foc molt, molt baix. Quan portin cinc minuts bullint afegim el lacón, el xorisso i la morcilla. És important que la fabada es faci molt lentament, tant com ens sigui possible, que bulli gairebé imperceptiblement perquè les mongetes quedin mot tendres i no es desfacin. Per aquest motiu l'aigua que hi posem de bon principi ha de ser la justa per cobrir les mongetes, i a mesura que s'evapori n'hem d'anar afegint. Hem de vigilat que les mongetes estiguin sempre cobertes amb aigua, però no n'hem de posar més del compte. Hem d'anar afegint l'aigua de mica en mica, i sobre tot sempre ha de ser aigua freda, per "espantar-les". De fet els asturians diuen que cada vegada que afegim aigua freda a les mongetes hauriem cridar "buu" per espantar-les de veritat. Podeu pensar que és una tonteria, però ho diuen els mestres, així que jo ho he fet, i no sé si ha esta això, però han quedat bosíssimes.

No recordo quanta estona s'han estat al foc, però calculo que un parell d'hores. De fet les hem d'anar provant fins que veiem que estàn prou tendres i això dependrà del tipus de mongetes que  utilitzem, inclús del temps que portin seques.

El lacón i la cansalada són salats així que vigileu la sal que hi poseu. Jo en aquesta ocasió no n'he hagut d'afegir gens.

Deu minuts abans d'apagar el foc posarem sobre la tapa de l'olla, embolicat amb un trocet de paper d'alumini, una mica de safrà. El tindrem cinc minuts sobre l'olla perquè s'escalfi i després xafarem el paquetet amb la mà de morter per tal d'esmicolar el safrà. Llavors el tirem a l'olla (sense el paper d'alumini, naturalment) i el deixem cinc minuts més.

Si veiem que el caldo ens queda massa claret i ens agrada més espès, podem treure unes quantes mongetes, xafar-les i tornar-les a l'olla per afegir una mica de consistència.

Abans d'emplatar tallarem el lacon, el xorisso, la morcilla i la cansalada a trocets.

Imprimir l'article