Mussaka vegana

Aquesta recepta també es podria dir "què fer amb la bolonyesa vegana que ens sobra si no volem repetir de pasta". És una de les receptes veganes que més agrada al Iago, i ja sabeu que a vegades és una mcia escèptic davant els meus plats vegans. Així que us podeu imaginar com de bona és, aquesta mussaka!

Per cert, com que a ell i al meu pare no els agrada l'albergínia, els faig aquest plat canviant-la per carbassó, i fent el que anomeno carbassaka.

 

Ingredients

     

Bolonyesa vegana

1 albergínia

Tofu suau 

Fulles d'alfàbrega per decorar

 

Preparació

No puc ser més específica amb les quantitats perquè tot és molt a ull. Bàsicament l'únic que cal fer és, un cop descongelada la bolonyesa (si la teníem al congelador), tallar la verdura i passar-la per la planxa. Llavors prenem una safata de forn amb una mica de profunditat i comencem a fer les capes: alternem albergínia o carbassó, llesques de tofu suau i capes de bolonyesa, fins a exhaurir existències, i amb la proporció a gust del xef.

 

Ho posem al forn a 180ºC durant 20 minuts per tal que tot cohesioni bé. 

 

Si hi posem formatge vegà o pa ratllat per sobre, podem fer un toc de gratinador al final.

 

Té o no té una pinta impressionant?

Croquetes d'albergínia veganes

  

Croquetes veganes bones? Sí, senyor. Aquesta és una de les dues receptes de croquetes que ara per ara fem regularment per casa. Me la va ensenyar la Montse (des d'aquí li ho agraeixo, encara que no crec que mai llegeixi aquest blog). L'altra és de la mama, una mica menys tradicional, més semblant a l'hummus. Espero que la pengi aviat.

 

Ingredients

    

1 albergínia

300ml de llet de soja

30g de farina (pot ser sense gluten)

Sal

Oli

Farina de cigró per arebossar

 

 

Preparació

Comencem tallant l'albergínia en dauets petits, la salem i la fregim amb oli en una paella fins que estigui ben feta i dauradeta. La retirem en un plat, escorrent-la, i reservem l'oli a banda ja que el farem servir per les croquetes. 

Tornem a posar l'albergínia a la paella, ara sense tant oli. Hi tirem la farina per sobre i barregem fins que no hi quedi cap resta de color blanc. Llavors podem abocar-hi la llet fins que la cobreixi del tot. 

El següent pas és fàcil però una mica avorrit: cal barrejar sense parar fins que tinguem una beixamel, és a dir, fins que la consistència no sigui líquida sinó que la massa es pugui separar de la paella. Poden ser cinc o deu minuts. Llavors la retirem del foc i la deixem refredar.

Un cop estigui freda podem fer les croquetes de la mida que preferim i arrebossar-les al nostre gust. Nosaltres, com sempre, les fem amb farina de cirgó per no fer servir ou i que siguin veganes. Amb l'oli que hem apartat al principi les fregim fins que estiguin ben cruixents. Si ho preferim, podem congelar les que haguem fet de més i treure-les un altre dia abans del pas de fregir-les.

Estan boníssimes!

Bowl de quinoa, hummus i albergínia vegà

Aquest plat és ridículament senzill, però el fet que sigui tan variat el fa molt suculent i molt pràctic per tenir sobres a la nevera de cada una de les seves parts. Pot ser interessant i aprofitant fer més hummus o més amanida de quinoa i guardar-ho per un altre àpat.

Ingredients

 Per l'amanida de quinoa

200g de quinoa

Un pot de tomàquets secs

Alfàbrega

Olives negres

Oli

Sal

 

Per l'hummus de pebrot vermell

250 gr. de cigrons cuits

1/2 pebrot vermell

1 cullerada sopera de tahini

1 gra d'all

 el suc de 1/2 llimona

oli d'oliva

sal

1/2 culleradeta de comí

1/2 culleradeta de pebre vermell

uns quants pinyons

 

Albergínies al forn

2 albergínies

Xarop d'atzavara

Salsa de soja

Vinagre d'arròs 

Miso

Oli

Sal 

Amanida al gust per acompanyar

Preparació

Fem tots els components del plat per separat. Amb aquestes quantitats surten quatre plats, com sempre. Pels que no vulguin albergínia, amb carbassó també queda bé. 

Per l'amanida de quinoa, bullim aquesta després de passar-la per aigua, per treure'n el regust amarg. Normalment triga al voltant dels 15 minuts, fins que els grans s'hagin obert. Mentrestant tallem els tomàquets secs, les olives negres i l'alfàbrega. Llavors ho posem tot en un bol, ho amanim amb oli i sal i ho deixem a la nevera. Val la pena que estigui fresqueta.

 

Per l'hummus primer posem el pebrot vermell al forn, a gratinar, fins que estigui cuit i torrat. Amb el nostre forn no calen més de 5 minuts. Llavors fem l'hummus de la manera usual (podeu mirar aquesta recepta del blog), afegint el pebrot vermell a la batedora. 

 

Per l'albergínia al forn fem el mateix que aquí: la posem a gratinar i al treure-la la banyem en la salsa de soja, xarop d'atzavara, mirim i miso.  

 

Fem l'amanida per acompanyar, si volem, i ho servim tot en un plat combinat. Fresquet, gustós, amb un toc exòtic: definitivament deliciós! 

Albergínies amb miso veganes

Una recepta molt senzilla i amb molt pocs ingredients que serveix com a complement a qualsevol àpat. I que està deliciosa. 

Ingredients

2 albergínies

100ml de vinagre d'arròs

1 culleradeta de miso

1 culleradeta de salsa de soja

Xarop d'atzavara (sirope de ágave)

Preparació

Tallem les albergínies per la meitat, i les recobrim d'oli. Les posem en una plata de forn cara avall amb una mica de sal.

Posem la plata al forn a gratinar. Esperem fins que veiem la verdura torradeta i la girem. Quan estigui torrada per l'altra banda ja les podem treure. Pot trigar uns 20 minuts en total.

Preparem la salsa de miso barrejant el vinagre d'arròs, el miso i la salsa de soja. 

Servim les albergínies cara amunt amb la salsa per sobre, i ho acabem de rematar amb el toc dolç del xarop d'atzavara per sobre (també es pot usar mel, si no s'és vegà, o algun altre edulcorant). 

Us recomano ferventment que les feu. El resultat és espectacular, sobretot tenint en compte el poc esforç que requereix!

Albergínia fregida amb mel

Un acompanyament molt senzill però que està per llepar-se els dits. El toc dolç de la mel fa de l'albergínia fregida una autèntica llaminadura.

Ingredients

1 albergínia

Farina

Oli

Sal maldon

Mel

Preparació

Tallem l'albergínia com més ens agradi. Jo n'he fet bastonets, però també podrien ser rodanxes.

La salem i la deixem reposar una estona per tal que sui i deixi anar l'amargor.

L'esbandim ,l'eixuguem amb un drap o amb paper de cuina i l'enfarinem.

La fregim en abundant oli, a foc viu.

Quan la veiem prou rossa la treiem de la paella i la posem en un plat, a sobre de paper de cuina per tal d'eliminar-ne l'excés d'oli.

La passem a la plata de servir, espolsem una mica de sal Maldon i hi tirem un fil de mel per sobre.

Imprimir la recepta

Pacheri farcits de verdures i carn picada

Els pacheri són una pasta que estaria entre els macarrons i els canalons. Els vaig veure a la botiga i em van fer goig, per variar. Vaig estar buscant per la xarxa com els podia preparar. Finalment he improvitzat una mica i han estat un èxit.

Ingredients

5 pacheri per persona (si en volem fer un plat únic n'haurem de posar més)

1 pebrot vermell

1 albergínia

1 carbassó

150 gr. de carn picada

tomàquet ratllat

oli

sal

formatge ratllat

Preparació

Bullim els pacheri en abundant aigua amb sal durant 20 minuts. Els escorrem i els passem per aigua freda per poder-los manipular. Els tornem a escórrer i els reservem.

Tallem les verdures ben petites, les salem  i les posem en una paella amb oli calent. Les anem sofregint a foc moderat uns minuts.

Afegim la carn picada i la barregem amb les verdures. Sofregim uns minuts més i afegim el tomàquet ratllat i una mica de sal i continuem sofregint fins que estigui al nostre gust.

Posem el farcit en una mànega i la deixem refredar una mica per poder-la manipular.

Farcim els pacheri un per un i els anem deixant en una safata que pugui anar al forn.

Posem formatge ratllat per sobre i ho gratinem.

Imprimir la recepta

Salsa de xerries, ceba i albergínia

Ingredients

1 ceba

1 albergínia

16 tomàquets xerries

sal

oli

Preparació

Tallem la ceba i l'albergínia a trocets petits, les salem  i les posem a fregir amb una mica d'oli durant quatre o cinc minuts.

Afegim els xerries, que haurem tallat per la meitat i salat. 

Ho deixem sofregir tot junt uns 10 minuts. No cal que estigui més estona: es tracta de que les verdures conservin la seva textura i no s'acabin de desfer.

Està molt bona amb pasta fresca o acompanyant un cous-cous.

Imprimir

Samfaina

Una salsa bén clàssica amb la que podem acompanyar un munt de plats: carn, peix, ous...jo me la puc menjar sola a sobre d'una torrada.

Aquesta l'he fet amb els pebrots i les albergínies que em van portar del seu hort l'Antònia i el Manel, o sigui que és una samfàina de luxe. Com que n'ha sortit molta n'he pogut posar una mica en dos pots en conserva.

Ingredients

2 pebrots

2 albergínies

1 ceba grossa

500 gr. de tomàquet natural triturat

sal

sucre

oli

Preparació

Tallem a trocets petits la ceba, els pebrots i les albergínies i els posem a fregir en una paella amb oli. Si la paella no és prou grossa per fregir bé la verdura, ho farem en dues paelles. En tot cas es tracta de que la verdura es fregeixi en un foc viu, no que bulli. 

Quan les verdures estiguin fregides les posem en una sola paella i afegim el tomàquet, una mica de sal i una mica de sucre.

Deixem a foc ben baix aproximadament 30 minuts, fins que el tomàquet estigui fregit (veurem que està fet quan el tomàquet se separa de l'oli).

Imprimir l'article

Salsitxes amb samfaina

Aprofitant que tenia a casa albergínies i pebrots que l'Antònia i el Manel em van portar del seu hort a l'Espluga, he preparat aquesta samfaina per acompanyar unes salsitxes. Pa per sucar i una amanida és tot el que s'hi ha d'afegir per tenir un àpat suculent.

He estat dubtant si posar aquest plat en el bloc perquè, és veritat, de tan senzil fa riure. Però el meu fill m'ha convençut: al capdevall això no deixa de ser un receptari familiar fet amb l'objectiu, entre d'altres, d'ajudar els meus fills si algún dia es decideixen a agafar una cassola amb la intenció de cuinar alguna cosa, i els ve de gust provar de fer algun dels plats que sovint mengem a casa. O sigui que aquí està:

Ingredients

Salsitxes (les que ens agradin més; jo he posat unes farcides de bolets)

un pebrot vermell tallat petit

una albergínia tallada petita

tomàquet ratllat o triturat natural (jo hi vaig posar tomàquet fregit)

sal

oli

Preparació

En una cassola o paella fonda amb una mica d'oli fregim les salsitxes tallades a trocets. Quan estiguin rosses les treiem i les reservem.

En el mateix oli fregim les verdures amb una mica de sal. El foc ha d'estar una mica viu per tal que quedin una mica rossetes i "al dente".

Afegim les salsitxes que teniem reservades i el tomàquet fregit.

Si hi posem tomàquet cru, ja sigui ratllat o triturat de pot, haurem de posar primer el tomàquet, esperar que es fregeixi una mica i després afegir-hi les salsitxes.

Donem unes voltes, deixem un parell o tres de minuts i ja les tenim a punt.

Imprimir la recepta

Albergínia arrebossada

Ingredients

1 albergínia

sal

farina

1 ou

oli

Aquesta és la cistella que guarneix la meva cuina aquest dies. Els meus amics Manel i Antònia han tornat de l'Espluga de Francolí i m'han regalat aquest bé de Déu de verdures: de l'hort a la taula, sense passar per la nevera!

Preparació

Tallem l'albergínia a rodanxes o bé a tires allargades, la salem i la posem sobre una superfície una mica inclinada per tal que deixi anar aigua i el gust amargant.

Al cap d'un estona l'esbandim, i l'arrebossem, primer amb farina i després amb ou batut.

La fregim en una paella amb oli ben calent i a mesura que estigui fregida la posem sobre un paper de cuina per tal que absorveixi l'excés d'oli.

S'ha de servir immediatament, tot i que si en sobra, freda de la nevera està boníssima, per exemple, en un entrepà.

Imprimir la recepta

Moussaka

Aquesta és la moussaka que vaig fer fa un parell de dies. Quan va sortir del forn feia molt bona cara i estava prou bona. Però em vaig oblidar de fer-li una foto, o sigui que de moment tinc aquesta que vaig fer just abans de posar-la al forn. Segur que no passarà molt de temps abans no la torni a preparar perquè és un plat que ens agrada molt.

Ingredients

2 albergínies

400 gr. de carn picada de vedella (o meitat vedella i meitat botifarra)

1 ceba grossa o 2 mitjanes

2 grans d'all

250 gr. de tomàquet triturat o bé tomàquets naturals ratllats.

Una cullerada (30 gr.) de farina

1/4 de litre (aprox.) de llet

Formatge parmesà

Oli

Sal

Pebre

Una mica de canyella

Una mica de nou moscada

Preparació

Tallem a rodanxes les albergínies, les salem i les deixem reposar sobre una taula de tallar lleugerament inclinada, per tal que desprenguin aigua i així evitar que quedin amargants. Després les esbandirem i eixugarem.

En una paella fonda fregim la ceba tallada petita durant uns minuts i després afegim els alls també tallats petits. Deixem que l'all es faci una mica i sense esperar gaire perquè no es cremin els alls, afegim la carn picada, una mica de sal i una mica de pebre.

Quan la carn estigui feta afegim un polsim de canyella i el tomàquet. Deixem sofregir una estona i rectifiquem de sal.

Fregim les albergínies per tandes en una paella amb una mica d'oli. Les albergínies acostumen a absorbir un munt d'oli quan es fregeixen. Jo les he enfarinat una mica per tal d'evitar-ho. Un cop fregides les anem reservant sobre paper absorbent.

Amb la mantega, la farina i la llet fem una beixamel lleugera. L'acabem amb una mica de sal i nou moscada.

Ara que ja ho tenim tot passem a muntar la moussaka:

En una plata fonda i prou gran, o en plats individuals, anem fent capes d'albergínia i carn amb tomàquet fins acabar amb una capa d'albergínia.

Cobrim amb beixamel i parmesà ratllat i l'introduïm al forn a 180º durant 15 minuts.

Gratinem i servim.

Imprimir la recepta

Cous-cous

Fa dies que tenia pendent preparar un cous-cous, especialment des de que la Betina, tornant de Marràqueix ens va portar un potet d'espècies per a aquest plat.

El cous-cous és el plat àrab per excel·lència, i amb diferència el més famós. Esta estès a nombrosos paisos, amb les conseqüents diferències i variacions locals. A més es tracta d'un plat familiar i es clar, a cada casa deuen tenir la seva versió particular.

Amb aquests antecedents no m'atreveixo ni tan sols a insinuar que el meu cous-cous és l'autèntic. Tampoc és la meva aspiració. Es tracta d'un menjar que em va agradar des de la primera vegada que el vaig tastar, ja fa molts anys, i que quan l'he fet jo he intentat més aviat adaptar-lo al meu gust i ara al de la meva família, i a l'hora simplificar en la mesura del possible el procés que en el seu orígen era prou laboriós.

Ingredients

- 8 troços de pollastre

- 1 ceba

- 1 carbassó

- 2 pastanagues

- 1/2 pebrot vermell

- 1 pebrot verd

- 1/2 albergínia

- 2 tomàquets madurs

- 1 culleradeta de comí molt

- 1 culleradeta d'espècies per a cous-cous

- oli d'oliva

- sal

- 300gr. cous-cous

- 300 ml. de caldo de pollastre

- 30 gr. de mantega

Preparació

Salem el pollastre i el fregim en una cassola amb oli ben calent. Ha de quedar daurat però cru de dins, ja que es courà més tard. 

Quan sigui daurat afegim la ceba tallada en juliana i la deixem enrossir una mica.

Quan la ceba sigui rossa hi tirem els tomàquets ratllats, afegim un polsim de sal i deixem que el tomàquet sofregeixi una mica.

Quan el tomàquet estigui sofregit és l'hora d'afegir les espècies: una culleradeta de comí molt i una altra d'espècies per a cous-cous.

Afegim 300 ml. d'aigua calenta i deixem que cogui 15 minuts a foc mig. L'aigua que afegim a la cassola ha de ser calenta si no volem que la carn es faci dura.

En una altra cassola amb oli, sofregim les verdures. Les anem posant a la cassola tenint en compte el temps que cadascuna necessita per fer-se: primer el pebrot verd i vermell, la pastanaga, l'albergínia i finalment el carbassó. Han de quedar quasi fetes, però les deixarem un punt crues per tal que s'acabin de fer a la cassola del pollastre.

Afegim les verdures a la cassola del pollastre i deixem coure el conjunt 5 minuts més.

Ara preparem el cous-cous. La fòrmula és molt fàcil: la mateixa quantitat de sèmola que d'aigua, un raig d'oli, sal i una mica de mantega, i ho fem d'aquesta manera: 

En un bol posem 300 gr. de sèmola. Hi tirem una mica de sal, un raig d'oli i remenem amb una forquilla fins que estigui ben barrejat. Afegim 30 gr. de mantega.

Hi aboquem 300 ml. de caldo de pollastre ben calent i deixem reposar 5 minuts. Si no tenim caldo de pollastre casolà podem utilitzar un bon caldo de brik o caldo que haguem fet amb una pastilla de caldo concentrat.

Al cap de 5 minuts remenem amb una forquilla per tal de separar els grans de sèmola i desfer els grumolls.

Ara ja tenim tots els elements del cous-cous. Es presenta a taula per separat i cada comensal se serveix el pollastre, les verdures i la sèmola amb el caldo per sobre.

Bon profit!

Imprimir l'article