Pasta amb tempeh i bròcoli vegana

Busqueu un plat de pasta vegà que no consisteixi en verdures al wok? (I ja coneixeu la meravellosa recepta de Stroganoff de tofu i bolets?) Com sempre, ens avancem a les vostres demandes. Avui, de part del papa. La solució per una salsa cremosa i gustosa: el tahini. 

Ingredients

Per la pasta
250g de macarrons integrals
250g de tempeh
Un bròcoli sencer
Un grapat de cibulet
4 dents d'all
Oli
Pebre negre

Per la salsa
5 cullerades soperes de tahini
3 cullerades soperes de suc de llimona
Aigua
Sal

Preparació

Posem a bullir la pasta escollida seguint les directrius del paquet. Abans d'escórrer-la reservem una tassa de l'aigua que hem utilitzat per coure-la. 

Paral·lelament fem la salsa posant el tahini, el suc de llimona i una mica de sal a un got. Remenem i hi afegim aigua fins omplir-lo del tot, fent una salsa homogènia. 

En una cassola salem i saltegem el tempeh amb una mica d'oli durant 7 minuts, fins que estigui dauradet. El retirem i reservem. A la mateixa cassola sofregim el bròcoli, tallat a trossets, durant 5 minuts. Hauria de quedar de color verd viu i encara una mica cruixent. Llavors apartem el bròcoli a una banda de la cassola i hi afegim l'all picat amb una mica més d'oli. El deixem coure durant 15 segons i el barregem amb el bròcoli. 

Procedim a afegir-hi la pasta i apaguem el foc. Llavors hi tirem la salsa de tahini i ho barregem tot per tal que s'incorpori bé. Aboquem el got d'aigua que havíam guardat de la cocció de la pasta, per tal de rebaixar la salsa. Un cop tot estigui ben barrejat podem afegir el tempeh, el cibulet tallat i un toc de pebre negre, barrejant amb cura. 

Ja està llest per servir.

La idea de fer servir tahini com a base per la salsa és genial. La cremositat de la salsa recorda una mica a la carbonara. Es pot variar el plat substituint el tempeh per tofu o cigrons, i el bròcoli per altres verdures. Bon profit!

Harira vegana

Una recepta exòtica per sortir de l'habitual sense necessitat d'embolicar-se massa. Es veu que és un plat molt típic marroquí, i a cada casa deuen tenir una recepta pròpia. Aquesta versió és vegana i, evidentment, deliciosa.

Ingredients

3 xalotes
4 dents d'all
1 llauna (250g) de tomàquet natural sencer
1 albergínia
1/2 litre de caldo de verdures
100g de llenties prèviament en remull
300g de cigrons cuits
120g de fideus prims
Oli
Pebre
Un dit de gingebre 
Pebre vermell
Canyella
Menta
Coriandre

Preparació

Piquem les xalotes, l'all i el gingebre ben petits. Afegim les xalotes en una cassola amb una mica d'oli i la sofregim durant 2 minuts. Llavors hi tirem les dents d'all, el gingebre i una mica de pebre negre, i ho deixem 1 minut més. 

Procedim a tirar-hi el tomàquet, que deixem fer durant 5 minuts, remenant de tant en tant mentre es desfà. Hi afegim llavors un polsim de pebre vermell i de canyella. Ho deixem 1 altre minut al foc.

Prèviament hem tingut les llenties en remull (preferiblement des de la nit anterior) i hem tallat l'albergínia. En aquest moment afegim les dues coses, juntament amb el mig litre de caldo, a la cassola. Ho deixem a foc baix durant uns 15 minuts, fins que les llenties estiguin cuites.

Tirem els cigrons cuits i la pasta al final, i ho deixem 5 minuts, perquè no quedin freds. Nosaltres vam posar fideus d'arròs que es fan molt ràpid. Si es fa servir una pasta de cocció més lenta cal tirar-la una mica abans.

Just quan toqui servir piquem la menta i el coriandre i els afegim a la harira, els quals donaran un toc fresc a un plat calent ben recomfortant, valgui la contradicció.

Amb aquestes quantitats surten cinc plats molt generosos, possiblement sis plats amb una amanida per compartir. 

Aquesta és una recepta sorprenent, especiada, diferent i molt gustosa. I feta en una sola cassola! Què més es pot demanar?

Curri de llenties vermelles i coliflor vegà

Us agrada el picant? No espereu massa a fer aquest plat. No el podeu ni veure? Potser és millor que tasteu alguna altra de les nostres receptes (o fer aquesta sense el bitxo, però creiem que perd bastanta gràcia).
Per mi i la mama el plat tenia el toc de picant just, intens. Pel Iago era una mica massa fort. El papa ni el va tastar, perquè vam aprofitar per fer-lo un dia que no hi fos: no n'hauria suportat ni una cullerada. Així que poseu-ne la quantitat que penseu, a la vostra discreció!

Ingredients

3 xalotes
3 dents d'all
1 dit de gingebre tallat petit
1 bitxo sencer sense llavors
1 cullerada de comí
1 cullerada de curri
1 llauna de tomàquet sencer pelat
200g de llenties vermelles crues
1 coliflor petita
1 litre de caldo
250g d'arròs
100ml llet de coco
Coriandre per guarnir
Oli

Preparació

Abans de començar, una aclaració: en el cas que es vulgui fer el plat menys picant, en lloc de tallar el bitxo es pot posar directament al sofregit, sencer, i retirar-lo abans de servir.

Comencem picant les xalotes, l'all i el bitxo. Ho posem en una cassola amb oli a sofregir durant 5 minuts. Llavors hi afegim el gingebre, que deixem fer-se durant 1 minut més. 

Per últim hi tirem les espècies i deixem que desprenguin el seu aroma durant 1 minut. 

Procedim a tirar el tomàquet i remenem i anem xafant mentre se sofregeix, durant 5 minuts. 

És hora de posar les llenties, la coliflor tallada i el caldo. Primer en tirem només 800ml, i n'anem afegint si ho creiem convenient. Nosaltres, com diu als ingredients, vam acabar amb el bric sencer d'1 litre. Ho deixem fent xup-xup uns 15 minuts.

Per últim afegim la llet de coco i esperem 2 minuts. En cas que haguem posat el bitxo sencer el retirem en aquest moment.

Paralel·lament haurem bullit l'arròs de la nostra elecció. Servim el curri al costat de l'arròs i ho guarnim amb una mica de coriandre picat per sobre, com veieu a la primera imatge.

La combinació del curri i l'arròs és espectacular. Teníem un paquet de nachos obert i en vam anar picant amb el curri, i cal dir que la combinació va resultar inesperadament bona. 

Es pot variar la recepta utilitzant altres llegums i verdures (per exemple, cigrons i espinacs), i fer-la de manera anàloga.

A endrapar!

Ramen vegà

Una recepta perfecta per quan ve de gust un sopar recomfortant i deliciós. A casa ja sabeu que ens delim pels plats orientals. Segurament un japonès diria que com a ramen aquest plat deixa una mica que desitjar, però com a còpia pràctica em sembla ben encertada.

Ingredients

Pel caldo
1 ceba
2 dents d'all
1 tall de gingebre fresc
1 litre i mig de caldo de verdures
2 cullerades de salsa de soja
1 cullerada de miso
Oli
Pasta
250g fideus d'arròs integrals (o noodles de ramen, udon, etc.)

Verdures i guarnició
1 carbassó
1 pastanaga
1 porro
1 safata de bolets
400g de tofu ferm
4 cullerades d'alga wakame deshidratada
Oli
Sal

Preparació

Piquem la ceba, l'all i el gingebre ben petits. En una cassola amb una mica d'oli els sofregim durant 5 minuts, o fins que estiguin ben cuits. Tirem un got de caldo i ho remenem bé, rascant una mica el fons de la cassola per si s'hi han quedat enganxats trossets, donant gust al caldo. Llavors hi afegim la resta de líquid i la salsa de soja. Esperem que arrenqui el bull i ho deixem tapat a foc baix, fent xup-xup.

Com més temps es deixi el caldo més intens serà el sabor. Es pot deixar una hora o dues, remenant ocasionalment. Jo no tenia massa temps així que només vaig esperar uns 10 minuts abans de passar a la següent fase.

Quan quedin 30 minuts per servir el plat tirem la cullerada de miso al caldo. Truc: perquè es desfaci bé convé barrejar-lo i dissoldre'l a mà amb una mica de caldo a part i tirar-hi directament el líquid resultant. Ho conitnuem deixant tapat i fent-se a foc lent.

Paral·lelament tallem les verdures que desitgem posar a sobre el ramen i el tofu. Si es vol fer un ramen encara més ràpid es poden tirar al caldo i fer una espècie de sopa. Nosaltres les vam fer a part, sobretot per un tema estètic, a la planxa. Vam aprofitar llavors per posar els fideus a bullir el temps que calia i els vam escórrer. També vam hidratar l'alga wakame en un plat a part.

Per servir vam col·locar els fideus al centre del bol i els complements al seu voltant, com veieu a la fotografia de baix. Llavors vam tirar-hi el caldo per sobre, i així no va quedar tot flotant sinó ben posadet. Com veieu a la fotografia del principi, al centre queden trossos de la ceba, l'all i el gingebre del caldo. Estaven boníssims.

Evidentment es poden variar les verdures, afegir-hi un ou o carn pels no vegans, canviar el tipus de fideus... i la recepta, en essència, continua sent la mateixa.
Bon profit! Prohibit no menjar-lo amb palillos!

Estofat de quinoa, mongetes negres i moniato vegà

Recepta treta del llibre V de Vegano de la Isa Chandra Moskowitz (sota el títol Estofat fumat dels inques), les receptes que hem provat del qual han resultat, de moment, un èxit. El papa és el rei d'utilitzar-lo, com ho ha fet aquest cop. Un estofat potent i ben variat per llepar-se els dits. 

Ingredients

1 ceba
3 dents d'all
3/4 de tassa (uns 135g) de quinoa 
4 tasses de caldo de verdures
750g de moniato
200g de blat de moro
1 llauna de 450g de tomàquets sencers
1 llauna de 450g de mongetes negres
1/2 tassa de coriandre
Oli
Sal
Pebre negre
Chili, tabasco o qualsevol picant, si es vol (en la meva humil opinió, es vol)

Preparació

En una cassola escalfem l'oli. A foc mig sofregim la ceba tallada en daus amb una mica de sal durant 5 minuts, fins que estigui translúcida. Hi posem l'all picat fins que desprengui aroma, uns 30 segons. 

Prèviament hem netejat la quinoa un parell de cops per treure-li el regust amargant. Un cop escorreguda la tirem a la cassola amb el caldo, una mica de sal, pebre i el picant. La tapem i la posem a bullir. Un cop arrenqui el bull esperem uns 7 minuts, fins que la quinoa estigui quasi bé cuita.

En aquest punt baixem el foc i hi afegim el moniato, tallat a cubs. Ho deixem fent xup-xup uns 12 minuts tapat. La quinoa hauria d'estar ja feta i el moniato, tendre. Llavors hi tirem el blat de moro, el tomàquet tallat a trossos, les mongetes escorregudes i el coriandre picat. Esperem 7 minuts més fins que estigui tot calent. Tanquem el foc.

Ho deixem reposar uns minuts abans de servir, per tal que s'integrin bé els sabors. Està més bo recent fet, ben calent!

El papa va trigar 1 hora a fer-ho, més o menys, i va assegurar que un cuiner més experimentat ho podia tenir llest en 40 minuts. Així que ja veieu, és un àpat tolerablement entretingut. I com a comensal us asseguro que queda deliciós! 
A la dreta veieu una fotografia de com ens va quedar i de com li va quedar a la Isa. Què us sembla, obrim un restaurant?
Aquesta recepta és abundant, surten almenys 5 plats prou grans. Eureka! 
Problema: haureu de jugar als jocs de la fam per veure qui es menja el plat que sobra un altre dia. 

A casa he guanyat jo. Com no podria ser de cap altra manera.

Farinetes de civada veganes

No era la meva intenció escriure aquesta recepta. La faig tants cops al llarg d'una setmana i és tan simple que em semblava innecessari compartir-la. Però la mama m'ho ha demanat, per saber-me-la fer si mai li cal. Els seus desitjos són ordres, oi?

Ingredients

1 grapat i 1/2 de flocs de civada fins

1 got de llet de soja o d'avena

1 culleradeta de llavors de lli moltes

Canyella

Possibles guarnicions

Fruita: normalment plàtan, poma o fruits vermells

Crema de cacahuet o d'altres fruits secs

Xocolata negra

Fruits secs trossejats

Llavors de carabassa

Xarop d'atzavara (sirope de ágave)

Preparació

Preparem la base de civada en sí: posem els flocs de civada, la llet (alternativament es pot fer amb aigua), el lli i un toc de canyella en un cassó, a foc mig. Quan la llet estigui ja una mica calenta baixem el foc. Anem remenant contínuament mentre s'espesseix, fins que tingui la consistència desitjada. A mi m'agrada que no estigui del tot densa, però que no tingui gens de líquid. En el meu cas deu trigar uns 5 minuts. La retirem del foc i la posem en un bol. Si es vol la base amb xocolata es pot posar al principi una cullerada de cacao en pols, que també li dóna un gust boníssim.

I ara ve la part divertida: posar-li moltes coses per sobre! 

Jo sóc una noia de costums i en general sempre me la preparo de la mateixa manera. Com es veu a una de les fotografies, acostumo a menjar-la amb plàtan, crema de cacahuet, una presa de xocolata i un toc extra de canyella. Tot es desfà amb la calor de l'avena i malgrat ser un esmorzar ben sa té un gust decadent, com si et mengéssis un capritx. Deliciós.

Alternativament un altre dia la vaig guarnir, com veieu, amb plàtan, fruits vermells congelats, llavors de carabassa i xarop d'atzavara.

Penso que qualsevol decisió és una bona tria. Aquí cadascú té les seves preferències gustatives. Pels més agosarats també es pot preparar salada, amb aigua en lloc de llet, sense la canyella i amb ingredients com ara alvocat, tofu o verdures per sobre. També ha d'estar boníssim!

Un esmorzar gustós i fàcil per començar el dia. A mi em deixa ben plena durant tot el matí. 

Katsu curri amb tofu arrebossat vegà

La meva família ja ho sap: el dia que em toca cuinar a mi cau sí o sí un plat oriental. Aquesta setmana vaig decantar-me per una recepta de curri japonesa. Crec que va ser una bona elecció!

Ingredients

250-300g d'arròs 

2 cullerades de vinagre d'arròs

1 culleradeta de sucre

Ceba tendra o llavors de sèsam per adornar

Pel curri

2 patates grans

2 pastanagues

Un tros de carbassó

1 porro

1 ceba

2 dents d'all

1 safata de bolets

4 cullerades de farina

Un tros petit de gingebre fresc

750ml de caldo de verdures

Oli

Sal

Curri

Canyella

Pebre de caiena

Pel tofu

200g de tofu ferm

Farina
Substitut de l'ou (Vegg i aigua o farina de cigró i aigua o llavors de xia/lli moltes i aigua)
Farina de galeta o panko

Preparació

Netegem l'arròs i el bullim de la manera que preferim. Com sempre, a casa hem fet servir la nostra arrossera oriental. Quan estigui llest el deixem refredar uns minuts, li afegim el vinagre d'arròs i el sucre i ho barregem.

En una paella afegim 4 cullerades d'oli i 4 cullerades de farina per fer el roux. Barregem i ho deixem fer-se uns minuts fins que estigui dauradet. Ho retirem i netegem la paella.

Procedim a tallar les verdures. A la mateixa paella tirem la ceba, l'all, les pastanagues, el porro i el carbassó (o les verdures que haguem escollit). Ho deixem cuinant-se uns 5-8 minuts a foc viu, fins que estigui prou cuit. Llavors hi afegim els bolets i les espècies, i ho remenem durant 1 minut fins que deixin anar la olor i el sabor. Respecte les espècies, poseu les quantitats a ull i al vostre gust, però tingueu cura de cuanta caiena poseu, que pica molt.

Llavors ja podem tirar el caldo de verdures i les patates, i quan faci xup-xup ho deixem a foc baix durant uns 8-10 minuts. 

Aprofitem ara per preparar el tofu, que tallem en tires fines. Preparem un bol amb farina, un bol amb la mescla "d'ou" i un bol amb la farina de galeta o panko. Prenem un tros de tofu, l'enfarinem, llavors el passem per "l'ou" i l'acabem recobrint bé de farina de galeta. Repetim el procés per tots els filets. 

Afegim el roux que hem fet al principi al curri, i remenem bé. Deixem el foc baix. La salsa hauria d'anar espessint-se. Ho deixem coent-se fins que tingui la consistència que desitgem. Tingueu en compte que si espereu molta estona les patates es desfan molt, com em va passar a mi. Potser és convenient tirar-les una mica més tard que el caldo. 

En aquests minuts finals fregim el tofu. En una paella amb prou oli, i a foc mig, passem el tofu per les dues bandes fins que estigui torradet. El retirem en un plat amb paper de cuina per desfer-nos de l'excés d'oli.

Ja està tot llest per emplatar! A una banda del plat servim l'arròs i a l'altra el curri, i ho acabem amb el tofu per sobre i la guarnició que més ens agradi. Mireu que fotogènic que és, el platet!

Recomano molt fer-lo un toc picant. L'original japonès ho és. Es pot substituïr el tofu per moniato arrebossat, també, si es prefereix.
Sembla una recepta molt elaborada, ara que he rellegit tot el procediment, perquè s'han de fer unes quantes coses alhora, però us asseguro que no és cert. No sé quan vaig trigar, però menys d'una hora segur.
I val molt la pena!