Recepta treta del llibre V de Vegano de la Isa Chandra Moskowitz (sota el títol Estofat fumat dels inques), les receptes que hem provat del qual han resultat, de moment, un èxit. El papa és el rei d'utilitzar-lo, com ho ha fet aquest cop. Un estofat potent i ben variat per llepar-se els dits.
Ingredients
1 ceba
3 dents d'all
3/4 de tassa (uns 135g) de quinoa
4 tasses de caldo de verdures
750g de moniato
200g de blat de moro
1 llauna de 450g de tomàquets sencers
1 llauna de 450g de mongetes negres
1/2 tassa de coriandre
Oli
Sal
Pebre negre
Chili, tabasco o qualsevol picant, si es vol (en la meva humil opinió, es vol)
Preparació
En una cassola escalfem l'oli. A foc mig sofregim la ceba tallada en daus amb una mica de sal durant 5 minuts, fins que estigui translúcida. Hi posem l'all picat fins que desprengui aroma, uns 30 segons.
Prèviament hem netejat la quinoa un parell de cops per treure-li el regust amargant. Un cop escorreguda la tirem a la cassola amb el caldo, una mica de sal, pebre i el picant. La tapem i la posem a bullir. Un cop arrenqui el bull esperem uns 7 minuts, fins que la quinoa estigui quasi bé cuita.
En aquest punt baixem el foc i hi afegim el moniato, tallat a cubs. Ho deixem fent xup-xup uns 12 minuts tapat. La quinoa hauria d'estar ja feta i el moniato, tendre. Llavors hi tirem el blat de moro, el tomàquet tallat a trossos, les mongetes escorregudes i el coriandre picat. Esperem 7 minuts més fins que estigui tot calent. Tanquem el foc.
Ho deixem reposar uns minuts abans de servir, per tal que s'integrin bé els sabors. Està més bo recent fet, ben calent!
El papa va trigar 1 hora a fer-ho, més o menys, i va assegurar que un cuiner més experimentat ho podia tenir llest en 40 minuts. Així que ja veieu, és un àpat tolerablement entretingut. I com a comensal us asseguro que queda deliciós! A la dreta veieu una fotografia de com ens va quedar i de com li va quedar a la Isa. Què us sembla, obrim un restaurant?
Aquesta recepta és abundant, surten almenys 5 plats prou grans. Eureka!
Problema: haureu de jugar als jocs de la fam per veure qui es menja el plat que sobra un altre dia.
A casa he guanyat jo. Com no podria ser de cap altra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada